SÍNTESI DEL DEBAT

Una de les idees que se m’ha repetit bastant en aquest debat, i lligada als dos fils en els que he participat, tant del León Dormido com el fil canvis, és l’expressada per Sir Ken Robinson: estem vivint un canvi de paradigma en el que se’ns presenta el gran repte de com educar als nostres infants d’una banda, perquè mantinguin la seva identitat cultural en un món globalitzat i d’altra banda, per una economia  incerta i en constant canvi del s.XXI. El problema és que estem intentant educar per un futur nou amb les eines del passat i pel tipus de societat d’abans de la revolució de la informació, i, en aquest context, està clar que  els nois no li veuen el sentit a l’escola.

Ja fa anys que al món educatiu es promulga la idea d’un aprenentatge significatiu, funcional i contextualitzat. Els nous currículums educatius són prou oberts i flexibles perquè els mestres puguem adaptar-los al context real dels nostre alumnat, tot i així, la majoria continuem anclats en pràctiques antigues que cada vegada tenen menys sentit. Si és ben cert, que poc a poc, anem trencant els nostres propis esquemes, amb els que nosaltres mateixos hem après, també és cert que s’està fent imminent un canvi real en el que els mestres deixem d’una vegada per totes de creure’ns transmissors de sabers i adoptem per fi, un rol d’acompanyament i guia per tal que l’alumnat pugui construir els seus propis aprenentatges, a partir dels seus interessos, i potenciar així un pensament creatiu i divergent que els prepari realment per la societat en la actualment vivim.

Respecte al debat, que ha estat molt ric i interessant, em quedo amb la idea de l’article de F.J. Tirado i M Domenech “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per la psicologia” quan expressen que les postures deterministes presenten seriosos problemes, ja que entenen la polaritat tecnologia i societat com si fossin dues esferes autònomes i per tant, no expliquen adequadament tota la gamma d’interaccions que es poden donar entre les dues. En aquest sentit, tot i que primerament pensava que em costaria defensar la postura tecnodeterminista, finalment no m’ha resultat tant difícil, doncs ho he pogut fer sense maltractar la meva postura ecològica d’aquesta. Crec que he mantingut un alt grau de coherència i interacció en les meves aportacions des de la postura tecnodeterminista, fent referència a les aportacions dels altres companys i contrargumentant al fil sociodeterminista. Segurament el debat m’ha servit per fer-me conscient que el que realment opino és que les Noves tecnologies no deshumanitzen de per si, sinó que ho poden fer depenent de lús que en fem d’elles, i la postura tecnodeterminista m’ha permès respectar aquesta idea. 

Se’m fa difícil destacar només un company/a del debat, ja que he llegit moltes aportacions interessants que moltes vegades, em feien quedar-me sense arguments. Personalment m’ha agradat l’aportació que l’Anna Murall ha fet al fil del León Dormido sobre la democratització tecnològica, aportant dades interessants i per mi noves, i fent una bona argumentació de la seva postura.