CAS
1: EL MEU PROPI APRENENTATGE en les NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ A L’EDUCACIÓ
|
|
SÍNTESI:
Ús de les TIC com a situacions mediates d’aprenentatge per tal d’aconseguir
un canvi conceptual pel que fa a les relacions entre ciència, tecnologia,
societat i educació.
|
|
CONTEXT
GENERAL
|
|
Experiència en l’ensenyament
|
|
Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC
|
Expert i
formador en TIC.
|
Tipus d’escola
|
Universiat
Oberta de Catalunya
|
Localització del centre
|
Barcelona
|
Connexió
|
Internet d’alta
velocitat
|
Localització dels recursos tecnològics
|
A casa Mac Book
Pro
|
Situació socio-econòmica dels alumnes
|
Mitjà
|
CONTEXT
DE LA HISTÒRIA O CAS
|
|
Nivell dels alumnes
|
Estudis de 2n
cicle per optar a llicenciatura.
|
Àrea/Unitat
|
Noves
tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació.
|
FITES
EN LA HISTÒRIA
|
|
Activitats planificades a la sessió o
unitat
|
-
Avaluació
inicial
-
PAC
1: lectures i participació en un debat fonamentat en el model de Toulmin.
-
PAC
2: elaboració d’un mapa conceptual i un informe de síntesi amb l’aprenentatge
aconseguit.
-
PAC
3: Dissenyar un projecte mediat per les TIC que sorgeixi d’un
pregunta-problema dels alumnes i elaboració d’una memòria amb la
implementació i avaluació del procés.
|
Nivell d’aprenentatge esperat
|
Aconseguir un
aprenentatge significatiu utilitzant les TIC com a eines mediates
d’aprenentatge a través de l’elaboració de coneixements compartits en la
comunitat virtual de la uoc, la realització de mapes conceptuals, les
diferents lectures recomanades i l’elaboració i redacció de diferents
projectes.
|
Tipus d’activitat
|
Diferents
activitats de caire constructivista i mediates per les TIC.
|
ACTIVITATS
DE LA HISTÒRIA O CAS
|
|
Tecnologies utilitzades
|
Fòrum i carpetes
compartides de participació en el campus de l’assignatura, Cmaptools, Bloc,
Dropbox, slideshare, youtube, vimeo...
|
Raó per la qual es fan servir
|
Promou
l’aprenentatge significatiu i afavoreix la construcció de models mentals.
|
Naturalesa de les activitats (tasques
cognitives a realitzar)
|
Promoure el
canvi conceptual a través del compromís cognitiu.
|
Dificultats trobades
|
Maneig de
quantitats incommensurables d’informació.
|
Ajuda/col·laboració emprada
|
Suport dels
companys i per tant creació compartida de coneixement i del mestra com a guia
i acompanyant.
|
Rol del professor
|
Situat en la
zona de desenvolupament proper de cada alumne dissenya activitats funcionals,
que acompanya i guia, per tal que els alumnes puguin construir els seus
propis aprenentatges significatius.
|
Rol de l’estudiant
|
Investigador,
experimentador i protagonista de la pròpia acció.
|
RESULTATS
|
|
Observacions
|
La metodologia
emprada potencia la participació i motivació vers l’aprenentatge.
|
Avaluació de l’aprenentatge
|
Avaluació
inicial a través de la resposta a preguntes i elaboració d’un mapa conceptual,
avaluació formativa al llarg de les diferents activitats i avaluació sumativa
amb una mitja dels resultats obtinguts en el procés.
Autoavaluació
profunda de l’aprenentatge i coavaluació dels companys al fòrum i a
l’aplicatiu corresponent.
|
Lliçó apresa pel professor
|
"Sempre es pot millorar i
aprofundir i relacionar i arribar a conclusions noves i útils…. Sempre."
|
Aquest semestre has cursat l’assignatura de Noves
Tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació, ens pots explicar
en què ha consistit?
L’assignatura va començar
amb una avaluació inicial, responent unes preguntes i elaborant un mapa
conceptual sobre les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació.
Després vam llegir el
mòdul 1 de l’assignatura i l’article de Domenech i Tirado i vam preparar un
debat fonamentat en el mètode d’argumentació de Toulmin.
Després de la
realització del debat i la lectura dels altres mòduls, vam elaborar un nou mapa
conceptual i vam elaborar un informe de síntesi amb una explicació de
l’evolució del nostre aprenentatge i canvi conceptual en relació a les lectures
proposades i la comparació dels dos mapes conceptuals.
A continuació
dissenyar un projecte mediat per les TIC en forma de pregunta o problema pels
propis estudiants i hem elaborat una memòria amb la descripció de la seva
implementació i avaluació de l’aprenentatge aconseguit i del disseny
tecnològic.
Per acabar hem
explicat en forma de cas-història el nostre propi procés d’aprenentatge i també
el nostre projecte dut a la pràctica.
Al mateix temps que
hem anat elaborant aquestes pràctiques, també hem participat de manera activa
en les diferents carpetes del fòrum i els debats per tal de compartir
coneixements i ajudar-nos entre els companys. També hem elaborat un bloc en el
que hem anat publicant tot el nostre procés i revisió d’aprenentatge i resum de
les pràctiques realitzades així com els mapes conceptuals elaborats. És a dir,
les TIC han estat utilitzades com a eines mediates d’aprenentatge.
Què destacaries d’aquesta assignatura?
Destacaria la
metodologia emprada i el seu intent de coherència màxima amb els principis
constructivistes. Els que ens dediquem a l’educació sabem el difícil que és
moltes vegades, allunyar-se de les pràctiques tradicionals i del rol que com a
mestres tenim històricament assignat de transmissor de coneixements. Aquesta
assignatura d’una manera exquisidament fonamentada ha aconseguit que els
alumnes duem a terme un aprenentatge constructiu i significatiu amb pràctiques
serioses i sense proves finals, és a dir, pràctiques allunyades de l’ensenyament
tradicional però que han aconseguit un aprenentatge més significatiu que aquestes.
Perquè penses que aquestes pràctiques tenen tanta coherència
amb els principis constructivistes?
Ho penso, perquè en
tot moment s’han respectat els requisits dels que parteix el constructivisme i
per tant el desenvolupament d’un aprenentatge significatiu segons Jonassen,
Peck i Wilson, 1999:
ü El coneixement es construeix: he construït una pròpia
interpretació de les relacions entre tcs fent una interpretació personal i
creant models mentals.
ü La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la
ment: el resultat del procés d’aprenentatge té com a resultat un coneixement
que és únic a cada persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques
que han contribuït a una combinació de creences sobre el món també única.
ü Així doncs, hi ha múltiples perspectives del món i jo he
construït la meva pròpia, interpretant la informació en el context de
les meves experiències.
ü El coneixement no es pot transmetre, allò
que podem ensenyar no és sempre el que els estudiants aprenen sinó que la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de
necessitat o desig de saber. Per tant el que ha produit el meu procés de construcció del
coneixements és una dissonància entre el que sabia i el que observa en
l’entorn i ha estat el resultat d’una perplexitat, una pertorbació, una violació d’expectatives o una
adaptació a l’entorn que m'ha comportat cicles d’assimilació i adaptació.
ü El significat es negocia de forma social: des d’una
perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació,
tant intern com social. Aprendre és un procés inherentment social-dialògic, que és el que s'ha donat al llarg de tota l'assignatura i ha generat sabers compartits, rebent la influència de la comunitat d'aprenentatge que és la uoc, i les creences i coneixements dels nostres companys. Així l’aprenentatge
pot ser entès com els canvis que sofreix la nostra relació amb la cultura o
cultures a les que estem connectats.
ü No tot el significat es crea de la mateixa manera, és a dir,
no tots els significats són vàlids.
Així doncs, penses que els teu aprenentatge ha estat
significatiu. Perquè? Podries fonamentar-ho?
Si. El me
aprenentatge ha estat significatiu perquè ha estat:
Actiu i
per tant he realitzat un processament conscient d ela informació, constructiu ja que he adaptat noves
idees a els coneixements previs que tenia tot donant sentit i significat i
reconciliat discrepàncies. , col·laboratiu
ja que he treballat en comunitat d’aprenentatge i he pogut aprofitar les
habilitats de la resta de companys, visitant el seus blocs, llegint les seves
aportacions..., intencional ja que
he perseguit un objectiu clar i d’una manera activa, conversacional ja que ho he fet en el marc d’una comunitat, contextualitzat en diferents tasques
significatives i mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en casos o problemes
i reflexiu ja que he reflexionat
constantment sobre els meus processos i decisions preses en relació a
l’aprenentatge. Per tant, més que presentar-nos un contingut curricular
preorganitzat que havíem de memoritzar, l’assignatura ens ha ajudat a adonar-nos
d’allò que estàvem aprenent i a usar la nostra comprensió per a aplicar-la a la
vida quotidiana o professional. Això ho hem fet amb l’ús que han estat utilitzades de manera
productiva i atractiva i han promogut un aprenentatge significatiu i la
construcció de models mentals contribuint així a realitzar un canvi conceptual
en mi i el desenvolupament dels meus models mentals.
Així, entenc que penses que el treball realitzat al llarg de
l’assignatura ha produït en tu un canvi conceptual?
Si penso que si, ja
que he canviat la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals
implicats en les relacions entre societat, ciència, tecnologia i educació.
Com s’ha donat aquest canvi conceptual?
Les meves teories
intuïtives que tenia per exemplificar el món s’han anat fent més complexes
mitjançant les experiències viscudes i la reflexió.
Com a aprenent he
construït models mentals a mesura que anava aprenent. Els models tenien poca
força i coherència, és a dir, tenia un compromís
conceptual dèbil amb les concepcions existents ja que el meu coneixement
era intuitiu i per tant, tenia pocs coneixements previs ben fonamentats.
Així, va arribar un
moment, sobretot amb la redacció de l’informe de la PAC 2 que em vaig fer
conscient que la meva comprensió era inadequada i vaig percebre la necessitat
de canvi, i així crec que vaig assolir un canvi conceptual realment
significatiu ja que aquest va ser del tot intencional (Dole i Sinatra, 1998).
Aquesta intencionalitat va ser possible gràcies a que el meu compromís cognitiu va arribar a ser molt
alt, inclús metacognitiu, i per tant vaig poder processar la informació de
manera més profunda i significativa reestructurant el que creia, pensant
arguments i contraarguments relacionats amb els temes proposats.
Què ha suposat per tu la realització d’aquest tipus
d’aprenentatge? Com el valores?
Valoro aquest
aprenentatge molt positivament. Realment requereix més esforç i compromís
cognitiu que altres pràctiques menys constructives però la satisfacció amb els
procés i els resultats és més alta i gratificant.
Després d’aquesta
assignatura la meva visió sobre les pràctiques d’aprenentatge que cal dur a
terme és més fonamentada, més crítica i exigent que abans.
Quines conclusions n’extreus d’aquesta assignatura per la
teva pràctica com a educadora o psicopedagoga?
Primer de tot, la
importància no teòrica, sinó pràctica del constructivisme. Perdre al por a dur
a terme pràctiques actives i que parteixin de les preguntes dels alumnes i
abandonar definitivament el rol de transmissor de coneixements per inscriure’m
plenament en un rol d’acompanyant i guia dels processos de creació de models
mentals de cada infant.
En segon lloc, la
importància de les TIC com a eina que pot fonamentar aquests processos i crear
situacions mediates d’aprenentatge.