CONCLUSIONS I CANVI CONCEPTUAL

-->

Us explico  a mode de conclusions de l'aprenentatge després del debat, la relaboració del mapa conceptual i la redacció de l'informe de síntesi, quin ha estat el meu aprenentatge i la manera en com s'ha produit el meu canvi conceptual. Aquest canvi queda palès en els següents aspectes que exposo argumentant segons el model de Toulmin:  

1.  L’inici del canvi ha vingut determinat per la motivació i les lectures proposades. Amb la lectura de l’article i del mòdul he pogut ampliar els meus coneixements previs que eren molt imprecisos sobre CTS per exemple pel que fa a les TE com a situacions mediates d’aprenentatge o a la relació entre CTS i la teoria del teixit sense costures. Segons Dole i Sinatra, 1998, construir models requereix que els estudiants articulem un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi conceptual i porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important premonitori del canvi conceptual. Així doncs, aquestes lectures han fet  no només que ampliés coneixements sinó que la introducció de nous conceptes, han produït en ocasions conflictes cognitius que m’han obligat a reestructurar i reorganitzar els anteriors, articulant un raonament causal premonitori del canvi conceptual.Com que el meu compromís cognitiu era fort i el compromís conceptual dèbil, ja que d'una banda estava oberta a aprendre i d'altra banda tenia clar que els meves idees prèvies podien canviar després de la nova informació, això ha permès l'aprenentatge.
2. Amb la realització del debat he pogut construir models col·laborant amb els companys i aprenent dels iguals, compartint una mateixa tasca. Segons Dole i Sinatra, 1998, en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensem detingudament sobre arguments i contra arguments relacionats amb el missatge, amb el què s’aconsegueix una alta probabilitat que es doni un canvi conceptual. Per tant, el canvi conceptual ha requerit per part meva un fort compromís cognitiu que amb la participació en el debat m’ha propiciat la creació de models mentals col·laboratius, que m’han permès, regulant-me i esforçant-me per analitzar i sintetitzar la nova informació. reestructurar el que ja sabia,
3.  La metodologia d’aprenentatge general de l’aula (el bloc, col·laboració i potenciació de la comunitat d’aprenentatge que és la UOC,  a través del fòrum, construcció del coneixement, compromís i acompanyament del professor, ús de programaris, realització de mapes conceptuals...) s’han inscrit clarament en una perspectiva constructivista de l’aprenentatge que ha fet involucrar-me i fer-me responsable del meu propi aprenentatge. De les premisses bàsiques per un aprenentatge constructiu crec que totes s’han respectat: partir dels coneixements previs, situar-se a la ZDP, aprenentatge col·laboratiu, intencional, conversacional, reflexiu, contextualitzat, actiu, constructiu i complex. Poques vegades es troba l’oportunitat de participar d’una proposta tan complerta i fonamentada de les que en són un clar exemple els requisits de participació en el debat i els documents guia per fer-ho (premissa, justificació, tesi, model de Toulmin) i també la realització del mapa conceptual i els criteris de Jonassen. La participació en aquest tipus d’aprenentatge constructiu ha afavorit el meu compromís cognitiu per tal d’avançar en el compromís conceptual vers els nous aprenentatges. Existia un compromís conceptual amb els coneixements previs anteriors però aquest compromís s’ha fet més fort amb l’ampliació i reestructuració del coneixement.
4. En la realització del mapa conceptual amb la que represento els meus models mentals queda clara la meva implicació conceptual i la meva experimentació d’un canvi. Tenint presents els criteris d’avaluació que proposa Jonassen, comparem les diferències entre el mapa inicial i el final. En el primer trobem un nombre escàs de nodes i una xarxa molt simple, mentre que en el segons hi ha múltiples nodes i una xarxa més complexa. Les proposicions utilitzades en el primer mapa només són genera, produeix, fa evolucionar... mentre que en el mapa final utilitzo, a part d’aquestes mateixes,  diverses i variades proposicions com es recolza, explica, dominada per, influenciada per, ho fonamenta... Existeixen també més combinacions node-enllaç-node. En el segon mapa millora la centralitat en la importància dels conceptes i així les TIC i les TE adopten un paper més central que en el primer mapa. També podem veure com en el segon mapa hi ha una bona jerarquia de conceptes subordinats anant des d’allò més global a allò més concret. Per tant, com a aprenent, he construït models mentals, que expressen certa força i coherència i compromís amb les concepcions existents. He interactuat amb la nova informació fins a assolir un nivell en què aquesta informació ha estat comprensible i coherent amb els meus models conceptuals per tal de construir noves teories que m’han conduit al canvi conceptual. 
5. La revisió i comparació acurada del document d’avaluació inicial, m’ha acabat de fer conscient d’aquest canvi, sobretot en el que fa referència a la pregunta Situa’t del 0 al 10. Podem trobar aquesta revisió al meu bloc de l’assignatura: http://miradatic.blogspot.com.es/. Per tant, he sigut la protagonista d’un procés d’aprenentatge constructiu en què tenia com a punt de partida un compromís conceptual respecte a l’experiència anterior, però que un cop revisada evidencia un canvi significatiu.

Al llarg de la vida, he patit molts canvis conceptuals, comprensions que, amb perspectiva, em fan veure que hi ha un abans i un després de la incorporació d’algunes coneixements a la meva vida. Se m’acudeixen de molt diversos, des dels més superficials, com per exemple entendre que no puc demanar a un alumne que es calmi o parli amb un to de veu adequat si li estic dient cridant, fins als més profunds, com per exemple, entendre que la vida és un sistema complex, en el que jo puc intervenir, que hi ha coses que depenen de mi i altres no, però en tot cas, no és la vida la que decideix per mi, perquè sempre (o gairebé sempre) puc decidir com rebo el que m’està oferint. I qui sap, si aquests mateixos canvis conceptuals, no tornen també a canviar!, ja que com diu Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte.