CAPACIDAD DE ASOMBRO

El director general de google Eric Schmidt va dir que cada dos dies es genera la mateixa quantitat d'informació que es va genrear durant 5.000 anys! Cada dso dies!!! Una dada realment impressionant! Molta informació per un costat però... aquesta informació és equivalent a aprenentatge?
Us convido a veure aquest video... que tot i que no té molt a veure amb les noves tecnologies, si que té a veure amb l'aprenentatge significatiu, la importància de la bellesa i la importància de no donar la realitat per sabuda.

CONSEQÜÈNCIES PER LA PRÀCTICA PEDAGÒGICA

M'agradaria destacar algunes conseqüeències per la pràctica pedagògiques que he interioritzat després de tot aquest treball:

• La importància dels coneixements previs, el compromís cognitiu i la revisió dels coneixements previs. 
• Ús de les tecnologies com a situacions mediates d'aprenentatge.
• Importància de la creació de models col·laboratius.
• Importància de l'elaboració de models mentals a través de la creació de mapes conceptuals. 
• Reelaboració de les idees expressades al mapa tot redactant-les. 

La manera de treballar que hem dut a terme, totalment constructivista, és totalment transportable a la nostra pràctica diària amb els alumnes. Per tant, penso que després d'aquest aprenentatge, com a mestre, no vull oblidar i vull saber posar en pràctica, els punts que he relatat.

CONCLUSIONS I CANVI CONCEPTUAL

-->

Us explico  a mode de conclusions de l'aprenentatge després del debat, la relaboració del mapa conceptual i la redacció de l'informe de síntesi, quin ha estat el meu aprenentatge i la manera en com s'ha produit el meu canvi conceptual. Aquest canvi queda palès en els següents aspectes que exposo argumentant segons el model de Toulmin:  

1.  L’inici del canvi ha vingut determinat per la motivació i les lectures proposades. Amb la lectura de l’article i del mòdul he pogut ampliar els meus coneixements previs que eren molt imprecisos sobre CTS per exemple pel que fa a les TE com a situacions mediates d’aprenentatge o a la relació entre CTS i la teoria del teixit sense costures. Segons Dole i Sinatra, 1998, construir models requereix que els estudiants articulem un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi conceptual i porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important premonitori del canvi conceptual. Així doncs, aquestes lectures han fet  no només que ampliés coneixements sinó que la introducció de nous conceptes, han produït en ocasions conflictes cognitius que m’han obligat a reestructurar i reorganitzar els anteriors, articulant un raonament causal premonitori del canvi conceptual.Com que el meu compromís cognitiu era fort i el compromís conceptual dèbil, ja que d'una banda estava oberta a aprendre i d'altra banda tenia clar que els meves idees prèvies podien canviar després de la nova informació, això ha permès l'aprenentatge.
2. Amb la realització del debat he pogut construir models col·laborant amb els companys i aprenent dels iguals, compartint una mateixa tasca. Segons Dole i Sinatra, 1998, en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensem detingudament sobre arguments i contra arguments relacionats amb el missatge, amb el què s’aconsegueix una alta probabilitat que es doni un canvi conceptual. Per tant, el canvi conceptual ha requerit per part meva un fort compromís cognitiu que amb la participació en el debat m’ha propiciat la creació de models mentals col·laboratius, que m’han permès, regulant-me i esforçant-me per analitzar i sintetitzar la nova informació. reestructurar el que ja sabia,
3.  La metodologia d’aprenentatge general de l’aula (el bloc, col·laboració i potenciació de la comunitat d’aprenentatge que és la UOC,  a través del fòrum, construcció del coneixement, compromís i acompanyament del professor, ús de programaris, realització de mapes conceptuals...) s’han inscrit clarament en una perspectiva constructivista de l’aprenentatge que ha fet involucrar-me i fer-me responsable del meu propi aprenentatge. De les premisses bàsiques per un aprenentatge constructiu crec que totes s’han respectat: partir dels coneixements previs, situar-se a la ZDP, aprenentatge col·laboratiu, intencional, conversacional, reflexiu, contextualitzat, actiu, constructiu i complex. Poques vegades es troba l’oportunitat de participar d’una proposta tan complerta i fonamentada de les que en són un clar exemple els requisits de participació en el debat i els documents guia per fer-ho (premissa, justificació, tesi, model de Toulmin) i també la realització del mapa conceptual i els criteris de Jonassen. La participació en aquest tipus d’aprenentatge constructiu ha afavorit el meu compromís cognitiu per tal d’avançar en el compromís conceptual vers els nous aprenentatges. Existia un compromís conceptual amb els coneixements previs anteriors però aquest compromís s’ha fet més fort amb l’ampliació i reestructuració del coneixement.
4. En la realització del mapa conceptual amb la que represento els meus models mentals queda clara la meva implicació conceptual i la meva experimentació d’un canvi. Tenint presents els criteris d’avaluació que proposa Jonassen, comparem les diferències entre el mapa inicial i el final. En el primer trobem un nombre escàs de nodes i una xarxa molt simple, mentre que en el segons hi ha múltiples nodes i una xarxa més complexa. Les proposicions utilitzades en el primer mapa només són genera, produeix, fa evolucionar... mentre que en el mapa final utilitzo, a part d’aquestes mateixes,  diverses i variades proposicions com es recolza, explica, dominada per, influenciada per, ho fonamenta... Existeixen també més combinacions node-enllaç-node. En el segon mapa millora la centralitat en la importància dels conceptes i així les TIC i les TE adopten un paper més central que en el primer mapa. També podem veure com en el segon mapa hi ha una bona jerarquia de conceptes subordinats anant des d’allò més global a allò més concret. Per tant, com a aprenent, he construït models mentals, que expressen certa força i coherència i compromís amb les concepcions existents. He interactuat amb la nova informació fins a assolir un nivell en què aquesta informació ha estat comprensible i coherent amb els meus models conceptuals per tal de construir noves teories que m’han conduit al canvi conceptual. 
5. La revisió i comparació acurada del document d’avaluació inicial, m’ha acabat de fer conscient d’aquest canvi, sobretot en el que fa referència a la pregunta Situa’t del 0 al 10. Podem trobar aquesta revisió al meu bloc de l’assignatura: http://miradatic.blogspot.com.es/. Per tant, he sigut la protagonista d’un procés d’aprenentatge constructiu en què tenia com a punt de partida un compromís conceptual respecte a l’experiència anterior, però que un cop revisada evidencia un canvi significatiu.

Al llarg de la vida, he patit molts canvis conceptuals, comprensions que, amb perspectiva, em fan veure que hi ha un abans i un després de la incorporació d’algunes coneixements a la meva vida. Se m’acudeixen de molt diversos, des dels més superficials, com per exemple entendre que no puc demanar a un alumne que es calmi o parli amb un to de veu adequat si li estic dient cridant, fins als més profunds, com per exemple, entendre que la vida és un sistema complex, en el que jo puc intervenir, que hi ha coses que depenen de mi i altres no, però en tot cas, no és la vida la que decideix per mi, perquè sempre (o gairebé sempre) puc decidir com rebo el que m’està oferint. I qui sap, si aquests mateixos canvis conceptuals, no tornen també a canviar!, ja que com diu Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte.

NOU MAPA CONCEPTUAL: RELACIÓ CTS

AUTOAVALUACIÓ I REVISIÓ DE L'AVALUACIÓ INICIAL

-->

Un treball un xic esgotador de tant compromís cognitiu però certament enriquidor, profund, interessant i sobretot, constructiu i significatiu!   

La realització de la PAC2 ha portat un canvi conceptual que fa necessari revisar l'avaluació inicial per tal de donar-li un nou contingut, amb els nous aprenentatges.

Després de les activitats d’aprenentatge que ens han fet construir nous models de coneixement...  crec que les preguntes eren una mica trampa no us sembla?

Els majors canvis conceptuals que he tingut respecte a l’avaluació inicial penso que són pel que fa a les preguntes 1,3 i 5.

Fent una lectura de la meva resposta a la pregunta número 1, penso que potser m’he posicionat en una postura força tecnodeterminista, argumentant que els canvis socials van a remolc dels canvis tecnològics. El treball en l’assignatura m’ha fet entendre que les relacions que es donen entre CTS són complexes i interdependents i no una conseqüència de l’altra o a la inversa.

Respecte a la pregunta 3, estic força d’acord amb la resposta que vaig donar, però sempre i quant la intervenció de les noves tecnologies es doni per crear situacions mediates d’aprenentatge. De res servirà introduir les noves tecnologies a l’educació si continuem amb la idea d’usar-les com a eina de transmissió de coneixements.

Pel que fa a la pregunta 5, ara entenc que les tecnologies educatives es configuren com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates d’aprenentatge. Entesos com a elements curriculars que pels seus sistemes simbòlics i estratègies d’utilització, propicien l’aprenentatge significatiu en un context determinat.

I els canvis majors han estat respecte al situa’t del 0 al 10 així que em torno a posicionar perquè en general he canviat força d’opinió:  

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: Inicial: 8___ Actual: 2

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ____9____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : Inicial: 7____Actual: 0. Els professionals de l’educació hem de ser competents en la creació de situacions mediates d’aprenentatge i en la creació de situacions significatives, funcionals i contextualitzades que permetin als alumnes construir el seu propi coneixement. Cal abandonar la idea del mestre/a com a transmissor de coneixements.

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual una cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: Inicial: 5__ Actual: 1. La tecnologia no és neutral sinó que depèn del context en el que s’insereix.

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge:  __7__

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: Inicial: 5__ actual: 4. Si el debat està ben estructurat i la proposta és rica i rigorosa contribueix a millorar l’aprenentatge col·laboratiu.

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: Inicial: 6___actual: 2.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: Inicial: 5___ Actual: 7. Després de la realització d’aquest debat penso que en general els debats que he fet d’altres assignatures poden millorar bastant!

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: Inicial: 9___Actual: 0. Les TIC són necessàries per crear situacions mediates que propiciïn en els alumnes aprenentatges significatius.

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: Inicial: 10____Actual: 5. Tecnologia i societat no són esferes separades sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori.

SÍNTESI DEL DEBAT

Una de les idees que se m’ha repetit bastant en aquest debat, i lligada als dos fils en els que he participat, tant del León Dormido com el fil canvis, és l’expressada per Sir Ken Robinson: estem vivint un canvi de paradigma en el que se’ns presenta el gran repte de com educar als nostres infants d’una banda, perquè mantinguin la seva identitat cultural en un món globalitzat i d’altra banda, per una economia  incerta i en constant canvi del s.XXI. El problema és que estem intentant educar per un futur nou amb les eines del passat i pel tipus de societat d’abans de la revolució de la informació, i, en aquest context, està clar que  els nois no li veuen el sentit a l’escola.

Ja fa anys que al món educatiu es promulga la idea d’un aprenentatge significatiu, funcional i contextualitzat. Els nous currículums educatius són prou oberts i flexibles perquè els mestres puguem adaptar-los al context real dels nostre alumnat, tot i així, la majoria continuem anclats en pràctiques antigues que cada vegada tenen menys sentit. Si és ben cert, que poc a poc, anem trencant els nostres propis esquemes, amb els que nosaltres mateixos hem après, també és cert que s’està fent imminent un canvi real en el que els mestres deixem d’una vegada per totes de creure’ns transmissors de sabers i adoptem per fi, un rol d’acompanyament i guia per tal que l’alumnat pugui construir els seus propis aprenentatges, a partir dels seus interessos, i potenciar així un pensament creatiu i divergent que els prepari realment per la societat en la actualment vivim.

Respecte al debat, que ha estat molt ric i interessant, em quedo amb la idea de l’article de F.J. Tirado i M Domenech “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per la psicologia” quan expressen que les postures deterministes presenten seriosos problemes, ja que entenen la polaritat tecnologia i societat com si fossin dues esferes autònomes i per tant, no expliquen adequadament tota la gamma d’interaccions que es poden donar entre les dues. En aquest sentit, tot i que primerament pensava que em costaria defensar la postura tecnodeterminista, finalment no m’ha resultat tant difícil, doncs ho he pogut fer sense maltractar la meva postura ecològica d’aquesta. Crec que he mantingut un alt grau de coherència i interacció en les meves aportacions des de la postura tecnodeterminista, fent referència a les aportacions dels altres companys i contrargumentant al fil sociodeterminista. Segurament el debat m’ha servit per fer-me conscient que el que realment opino és que les Noves tecnologies no deshumanitzen de per si, sinó que ho poden fer depenent de lús que en fem d’elles, i la postura tecnodeterminista m’ha permès respectar aquesta idea. 

Se’m fa difícil destacar només un company/a del debat, ja que he llegit moltes aportacions interessants que moltes vegades, em feien quedar-me sense arguments. Personalment m’ha agradat l’aportació que l’Anna Murall ha fet al fil del León Dormido sobre la democratització tecnològica, aportant dades interessants i per mi noves, i fent una bona argumentació de la seva postura.