LA HISTÒRIA DEL MEU APRENENTATGE

-->

CAS 1: EL MEU PROPI APRENENTATGE en les NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’EDUCACIÓ
SÍNTESI: Ús de les TIC com a situacions mediates d’aprenentatge per tal d’aconseguir un canvi conceptual pel que fa a les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació.
CONTEXT GENERAL
Experiència en l’ensenyament
Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC	Expert i formador en TIC.
Tipus d’escola	Universiat Oberta de Catalunya
Localització del centre	Barcelona
Connexió	Internet d’alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics	A casa Mac Book Pro
Situació socio-econòmica dels alumnes	Mitjà
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes	Estudis de 2n cicle per optar a llicenciatura.
Àrea/Unitat	Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació.
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	-       Avaluació inicial -       PAC 1: lectures i participació en un debat fonamentat en el model de Toulmin. -       PAC 2: elaboració d’un mapa conceptual i un informe de síntesi amb l’aprenentatge aconseguit. -       PAC 3: Dissenyar un projecte mediat per les TIC que sorgeixi d’un pregunta-problema dels alumnes i elaboració d’una memòria amb la implementació i avaluació del procés.
Nivell d’aprenentatge esperat	Aconseguir un aprenentatge significatiu utilitzant les TIC com a eines mediates d’aprenentatge a través de l’elaboració de coneixements compartits en la comunitat virtual de la uoc, la realització de mapes conceptuals, les diferents lectures recomanades i l’elaboració i redacció de diferents projectes.
Tipus d’activitat	Diferents activitats de caire constructivista i mediates per les TIC.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Fòrum i carpetes compartides de participació en el campus de l’assignatura, Cmaptools, Bloc, Dropbox, slideshare, youtube, vimeo...
Raó per la qual es fan servir	Promou l’aprenentatge significatiu i afavoreix la construcció de models mentals.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Promoure el canvi conceptual a través del compromís cognitiu.
Dificultats trobades	Maneig de quantitats incommensurables d’informació.
Ajuda/col·laboració emprada	Suport dels companys i per tant creació compartida de coneixement i del mestra com a guia i acompanyant.
Rol del professor	Situat en la zona de desenvolupament proper de cada alumne dissenya activitats funcionals, que acompanya i guia, per tal que els alumnes puguin construir els seus propis aprenentatges significatius.
Rol de l’estudiant	Investigador, experimentador i protagonista de la pròpia acció.
RESULTATS
Observacions	La metodologia emprada potencia la participació i motivació vers l’aprenentatge.
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació inicial a través de la resposta a preguntes i elaboració d’un mapa conceptual, avaluació formativa al llarg de les diferents activitats i avaluació sumativa amb una mitja dels resultats obtinguts en el procés. Autoavaluació profunda de l’aprenentatge i coavaluació dels companys al fòrum i a l’aplicatiu corresponent.
Lliçó apresa pel professor	"Sempre es pot millorar i aprofundir i relacionar i arribar a conclusions noves i útils…. Sempre."

Aquest semestre has cursat l’assignatura de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació, ens pots explicar en què ha consistit?

L’assignatura va començar amb una avaluació inicial, responent unes preguntes i elaborant un mapa conceptual sobre les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació.

Després vam llegir el mòdul 1 de l’assignatura i l’article de Domenech i Tirado i vam preparar un debat fonamentat en el mètode d’argumentació de Toulmin.

Després de la realització del debat i la lectura dels altres mòduls, vam elaborar un nou mapa conceptual i vam elaborar un informe de síntesi amb una explicació de l’evolució del nostre aprenentatge i canvi conceptual en relació a les lectures proposades i la comparació dels dos mapes conceptuals.

A continuació dissenyar un projecte mediat per les TIC en forma de pregunta o problema pels propis estudiants i hem elaborat una memòria amb la descripció de la seva implementació i avaluació de l’aprenentatge aconseguit i del disseny tecnològic.

Per acabar hem explicat en forma de cas-història el nostre propi procés d’aprenentatge i també el nostre projecte dut a la pràctica.

Al mateix temps que hem anat elaborant aquestes pràctiques, també hem participat de manera activa en les diferents carpetes del fòrum i els debats per tal de compartir coneixements i ajudar-nos entre els companys. També hem elaborat un bloc en el que hem anat publicant tot el nostre procés i revisió d’aprenentatge i resum de les pràctiques realitzades així com els mapes conceptuals elaborats. És a dir, les TIC han estat utilitzades com a eines mediates d’aprenentatge.

Què destacaries d’aquesta assignatura?

Destacaria la metodologia emprada i el seu intent de coherència màxima amb els principis constructivistes. Els que ens dediquem a l’educació sabem el difícil que és moltes vegades, allunyar-se de les pràctiques tradicionals i del rol que com a mestres tenim històricament assignat de transmissor de coneixements. Aquesta assignatura d’una manera exquisidament fonamentada ha aconseguit que els alumnes duem a terme un aprenentatge constructiu i significatiu amb pràctiques serioses i sense proves finals, és a dir, pràctiques allunyades de l’ensenyament tradicional però que han aconseguit un aprenentatge més significatiu que aquestes.

Perquè penses que aquestes pràctiques tenen tanta coherència amb els principis constructivistes?

Ho penso, perquè en tot moment s’han respectat els requisits dels que parteix el constructivisme i per tant el desenvolupament d’un aprenentatge significatiu segons Jonassen, Peck i Wilson, 1999:

ü  El coneixement es construeix: he construït una pròpia interpretació de les relacions entre tcs fent una interpretació personal i creant models mentals.

ü  La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment: el resultat del procés d’aprenentatge té com a resultat un coneixement que és únic a cada persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han contribuït a una combinació de creences sobre el món també única.

ü  Així doncs, hi ha múltiples perspectives del món i jo he construït la meva pròpia, interpretant la informació en el context de les meves experiències.

ü  El coneixement no es pot transmetre, allò que podem ensenyar no és sempre el que els estudiants aprenen sinó que  la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. Per tant el que ha produit el meu procés de construcció del coneixements és una dissonància entre el que sabia i el que observa en l’entorn i ha estat el resultat d’una perplexitat, una pertorbació, una violació d’expectatives o una adaptació a l’entorn que m'ha comportat cicles d’assimilació i adaptació.

ü  El significat es negocia de forma social: des d’una perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social. Aprendre és un procés inherentment social-dialògic, que és el que s'ha donat al llarg de tota l'assignatura i ha generat sabers compartits, rebent la influència de la comunitat d'aprenentatge que és la uoc, i les creences i coneixements dels nostres companys. Així l’aprenentatge pot ser entès com els canvis que sofreix la nostra relació amb la cultura o cultures a les que estem connectats.

ü  No tot el significat es crea de la mateixa manera, és a dir, no tots els significats són vàlids.

Així doncs, penses que els teu aprenentatge ha estat significatiu. Perquè? Podries fonamentar-ho?

Si. El me aprenentatge ha estat significatiu perquè ha estat:

Actiu i per tant he realitzat un processament conscient d ela informació, constructiu ja que he adaptat noves idees a els coneixements previs que tenia tot donant sentit i significat i reconciliat discrepàncies. , col·laboratiu ja que he treballat en comunitat d’aprenentatge i he pogut aprofitar les habilitats de la resta de companys, visitant el seus blocs, llegint les seves aportacions..., intencional ja que he perseguit un objectiu clar i d’una manera activa, conversacional ja que ho he fet en el marc d’una comunitat, contextualitzat en diferents tasques significatives i mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en casos o problemes i reflexiu ja que he reflexionat constantment sobre els meus processos i decisions preses en relació a l’aprenentatge. Per tant, més que presentar-nos un contingut curricular preorganitzat que havíem de memoritzar, l’assignatura ens ha ajudat a adonar-nos d’allò que estàvem aprenent i a usar la nostra comprensió per a aplicar-la a la vida quotidiana o professional. Això ho hem fet amb l’ús de les noves tecnologies que han estat utilitzades de manera productiva i atractiva i han promogut un aprenentatge significatiu i la construcció de models mentals contribuint així a realitzar un canvi conceptual en mi i el desenvolupament dels meus models mentals.

Així, entenc que penses que el treball realitzat al llarg de l’assignatura ha produït en tu un canvi conceptual?

Si penso que si, ja que he canviat la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals implicats en les relacions entre societat, ciència, tecnologia i educació.

Com s’ha donat aquest canvi conceptual?

Les meves teories intuïtives que tenia per exemplificar el món s’han anat fent més complexes mitjançant les experiències viscudes i la reflexió.

Com a aprenent he construït models mentals a mesura que anava aprenent. Els models tenien poca força i coherència, és a dir, tenia un compromís conceptual dèbil amb les concepcions existents ja que el meu coneixement era intuitiu i per tant, tenia pocs coneixements previs ben fonamentats.

Així, va arribar un moment, sobretot amb la redacció de l’informe de la PAC 2 que em vaig fer conscient que la meva comprensió era inadequada i vaig percebre la necessitat de canvi, i així crec que vaig assolir un canvi conceptual realment significatiu ja que aquest va ser del tot intencional (Dole i Sinatra, 1998). Aquesta intencionalitat va ser possible gràcies a que el meu compromís cognitiu va arribar a ser molt alt, inclús metacognitiu, i per tant vaig poder processar la informació de manera més profunda i significativa reestructurant el que creia, pensant arguments i contraarguments relacionats amb els temes proposats.

Què ha suposat per tu la realització d’aquest tipus d’aprenentatge? Com el valores?

Valoro aquest aprenentatge molt positivament. Realment requereix més esforç i compromís cognitiu que altres pràctiques menys constructives però la satisfacció amb els procés i els resultats és més alta i gratificant.

Després d’aquesta assignatura la meva visió sobre les pràctiques d’aprenentatge que cal dur a terme és més fonamentada, més crítica i exigent que abans.

Quines conclusions n’extreus d’aquesta assignatura per la teva pràctica com a educadora o psicopedagoga?

Primer de tot, la importància no teòrica, sinó pràctica del constructivisme. Perdre al por a dur a terme pràctiques actives i que parteixin de les preguntes dels alumnes i abandonar definitivament el rol de transmissor de coneixements per inscriure’m plenament en un rol d’acompanyant i guia dels processos de creació de models mentals de cada infant.

En segon lloc, la importància de les TIC com a eina que pot fonamentar aquests processos i crear situacions mediates d’aprenentatge.