LA HISTÒRIA DEL LABORATORI SONOR

-->

CAS 2: AMBIENT D’APRENENTATGE D’INVESTIGACIÓ-ACCIÓ  “EL LABORATORI SONOR”
SÍNTESI: La necessitat d’explorar amb el so és intrínsecament humana i es dóna ja en els nadons que mostren gran capacitat d’experimentació amb el so des de ben petits improvisant i repetint seqüències. A les classes d’infantil és molt freqüent trobar infants explorant amb el so amb qualsevol objecte i sovint amb la seva pròpia veu. El laboratori sonor és un espai amb propostes de materials musicals per poder experimentar i investigar amb el so. L’arribada al laboratori sonor és una tria personal que fa l’infant desprès d’escollir entre 10 espais diferents. Un cop arriba, els materials i l’espai estan pensats per tal que  li provoquin preguntes i  li neixin les ganes d’experimentar i investigar amb el so. Les preguntes bàsiques que provoquen els materials són com sonarà? Com ho puc fer sonar?.
CONTEXT GENERAL
Experiència en l’ensenyament	10 anys com a mestra de l’escola pública Els 8 anys anteriors com a mestra de repàs i monitora de lleure en diferents activitats (menjador, casals d’estiu, colònies, cau...)
Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC	Usuària habitual i aficionada motivada.
Tipus d’escola	Escola pública
Localització del centre	Baix Llobregat
Connexió	Internet amb fibra òptica, no obstant, la connexió sovint és lenta.
Localització dels recursos tecnològics	A l’aula del laboratori sonor es disposen de tots els recursos tecnològics necessaris per dur a terme les activitats.
Situació socio-econòmica dels alumnes	Mitjà-Baix
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes	Alumnes de segon cicle d’educació infantil 3, 4 i 5 anys.
Àrea/Unitat	Interdisciplinar i competencial desenvolupa aspectes de les tres àrees d’infantil: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Diferents materials (instruments, ordinador, caixetes de música, pissarra digital) per experimentar autonomamament amb el so, individualment o amb col·laboració.
Nivell d’aprenentatge esperat	Es pretén crear inquietud per fer-se preguntes i trobar la manera de respondre-se-les i a partir d’aquí tornar a generar més preguntes. Per tant s’espera que evolucionin en l’autonomia i inquietud per l’aprenentatge.
Tipus d’activitat	Activitats per experimentar amb el so i aparells tecnològics.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Pissarra digital, ordinador, gravadora, caixetes de música, mp3, auriculars, adaptador per 2 auriculars.
Raó per la qual es fan servir	Promou l’aprenentatge significatiu i afavoreix la construcció de models mentals.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Promoure l’autonomia i la capacitat creativa en l’aprenentatge mitjançant l’experimentació i l’ús de les TIC.
Dificultats trobades	Dificultats en la implementació d’alguns materials i en la temporització i portada en pràctica d’alguns d’aquests. Després d’un any, l’espai encara no està a ple rendiment.
Ajuda/col·laboració emprada	Suport de l’estudiant de psicopedagogia al mestre d’educació que porta l’espai i a l’hora suport de diferents mestres del cicle en la creació/adquisició de materials.
Rol del professor	Acompanyant, fa preguntes sobre el que estan fent i ajuda a posar paraules als seus descobriments autònoms.
Rol de l’estudiant	Investigador, experimentador i protagonista de la pròpia acció.
RESULTATS
Observacions	La majoria d’alumnes mostren l’actitud exploratòria esperada amb el disseny de materials.
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació inicial al principi de la sessió miijançant una conversa, avaluació formativa al llarg de diferents sessions mitjançant observacions, gravacions i fotografies i avaluació sumativa amb una conversa final en acabar la participació a l’espai.
Lliçó apresa pel professor	La d’ increïbles sorpreses que ens podem emportar simplement deixant fer als alumnes, simplement... deixant fer!

Bon dia, ens agradaria que ens expliquessis algunes qüestions sobre el teu projecte, i com ha anat la seva implantació, per tal d’ajudar a altres professionals que estiguin interessats en implementar aquesta idea en els seu propi context.

Doncs respondré encantada. Que us agradaria saber?

Pensem que aquesta idea del laboratori sonor és força innovadora, d’on ha sorgit la idea d’aquest espai?

El laboratori sonor és un disseny d’activitat que s’emmarca dins una unitat didàctica més gran: “Espais de joc simbòlic i experimentació” que pretén crear ambients que responguin a les inquietuds i per tant, preguntes dels infants. Deu són el total d’aquests espais, de lliure elecció i repetició. Tots els espais són de lliure creació, és a dir, el mestre no proposa cap activitat, ni comença cap proposta, sinó que el que fa és preparar uns espais-ambients amb riquesa de materials amb els que els infants puguin desenvolupar les seves inquietuds. Els espais estan en constant revisió, anàlisi i remodelació (són adequats els materials? Generen preguntes? Conviden a l’experimentació? Conviden a fer hipòtesis? Generen ordre o es crea desordre?...).

 Tot i que, som realistes en la nostra pròpia pràctica, i sabem que encara ens queda una llarga distància per recórrer, el que és cert és que la proposta dels espais de joc simbòlic i experimentació, i per tant, l’espai sonor, està inspirada en les recents innovacions i investigacions educatives. Ens referim a algunes escoles properes, de Barcelona, Ripollet, Manresa... que donen un pas més enllà de l’educació tradicional i aposten per una nova manera d’acostar-se als aprenentatges més respectuosa amb les necessitats de cadascun dels infants dels que tenim cura.

Parles d’escoles de nova creació, innovació educativa i investigació. De quines fonts beuen aquestes noves escoles?

La majoria d’aquestes escoles estan inspirades al mateix temps, en  les propostes del León Dormido de Mauricio i Rebeca Wild i en les escoles d’educació infantil de Reggio Emilia. Ambdues experiències, tot i que ben diferents, tenen en comú l’aposta ferma pels materials, l’estètica de l’ambient, la transparència i el respecte a cadascuna de les individualitats que acompanyem.

Totes aquestes corrents educatives estan fortament basades en les teories constructivistes.

I de quina manera s’impregna el laboratori sonor d’aquest esperit constructivista?

En el laboratori sonor els materials i l’ambient estan especialment dissenyats per què cada alumne sigui el protagonista del seu propi aprenentatge i pugui acostar-se a ell des de els seus coneixements previs.

El laboratori sonor està  plantejat i es configura com un problema que els infants han de resoldre, és a dir, com a quelcom desconegut per als aprenents amb un valor social, cultural i intel·lectual que hauran d’arribar a conèixer tot fent-se representacions mentals i a través d’una manipulació activa interna i externa de l’espai del problema. Així en l’espai, als infants se’ls generen preguntes-problemes Com sona? Com ho puc fer sonar? Que autònomament i a través de l’acció i l’acompanyament del mestre han de resoldre. Estem parlant doncs de l’aprenentatge a partir de problemes.

Ens pots parlar una mica més d’aquest tipus d’aprenentatge?

 Alguns autors constructivistes han centrat les seves investigacions en l’aprenentatge a partir de problemes. Problemes entesos com a inquietuds, motivacions, obstacles, reptes que s’han de solucionar. La vida i el dia a dia n’està plena de problemes i reptes que solucionem cada dia. Es tracta de prendre partit i escollir davant els diferents tipus d’obstacles diaris. De problemes n’hi ha de molts tipus: lògics, d’algorismes, els que usen regles, presa de decisions, resolució de dificultats, diagnosi-solució, actuació estratègica i anàlisi de casos i  poden ser més o menys complexos, més o menys estructurats o més o menys situats. Els estudiants per tal d’adaptar-se al món complex del s. XXI, cal que aprenguin a solucionar problemes complexos i mal definits, prosperar en l’ambigüitat i abraçant diferents perspectives i ser capaços de usar un ampli repertori d’habilitats intel·lectuals i creatives.

De quin tipus de problema parlem i quines són les seves característiques?

Doncs penso que en el laboratori sonor, les preguntes-problemes que es desperten podrien incloure’s dins la  tipologia de problemes d’anàlisi de casos, ja que en la interacció amb els materials els infants hauran d’identificar solucions mitjançant les seves actuacions alternatives per finalment argumentar la seva posició respecte com han aconseguit fer sonar els instruments o qualsevol altre pregunta o qüestió que els hagi sorgit. L’espai sonor es configura així com un sistema complex en que la interacció amb els materials es dóna amb un temps lliure per l’infant, és a dir, ell tria si vol estar 1 hora amb el mateix material, sempre i quan arribi a un acord amb la resta dels companys. A l’hora l’espai està pensat perquè tots i cadascun dels infants, siguin quines siguin les seves capacitats, assoleixin l’èxit, ja que els criteris d’èxit són múltiples i poc clars, és a dir, la simple experimentació, ja suposa un èxit.

Es tracta d’un problema mal estructurat, no hi a solucions bones o dolentes, només algunes millors i d’altres pitjors, i que per tant tenen una naturalesa dialèctica, ja que els estudiants han d’argumentar el coneixement que poden haver adquirit. El fet de desenvolupar arguments per tal de representar el seu pensament aporta cognició i metacognició del procés, de la veritat o del valor de les diferents solucions.

El context és de vital importància a l’hora de definir problemes mal estructurats; per això és necessari desenvolupar un entorn més autèntic i ubicat (Voss, 1988) i,  això és el que precisament pretenem,  la creació d’un espai autèntic, acompanyat del mestre com a mediador, que seran essencials per tal de desenvolupar el problema amb èxit.

Parlem d’un problema que es troba en l’activitat diària i que, per les característiques amb  les que es presenta no requereix de respostes predictibles. És un problema que requereix de la integració de diversos camps de contingut ja que requereix de components de la física, matemàtiques, ciències, el llenguatge musical, oral, escrit, lectura d’imatges,  els components TIC...(justificació en l’enllaç http://www.slideshare.net/mariajesusmusica/aprendemosgraciasamusica).   Segons la interacció de cada nen, parella, grup d’infants, amb el material i entre ells, poden donar-se moltes solucions alternatives. Així, a l’espai, precisament el que s’espera és veure la riquesa que pot presentar la proposta en mans dels propis protagonistes, i per això, caldrà que els estudiants facin ús de la seva opinió personal i creences sobre el problema quan interactuïn amb ell. Depenent d’aquesta idiosincràsia personal i de la formació aleatòria de grups, cada dia poden sorgir noves propostes dins l’ambient.

I quin paper han jugat les noves tecnologies en el disseny i desenvolupament del projecte?

Les noves tecnologies han jugat un paper fonamental ja que ens han ajudat a crear situacions mediates d’aprenentatge. De fet   Delalande explica molt bé aquesta idea quan diu que  amb l’arribada de les noves tecnologies a la música experimentem un canvi de paradigma que ens porta des de la tradició culta i escrita a l’experimentació i la investigació musical. L’experimentació musical es converteix en una tornada a les fonts: una exploració del que és sonor que ha abandonat les sofisticacions de l’escriptura dels anys 50 per la manipulació concreta. Una tornada doncs, a la font de la música que és el so, però també és una tornada al comportament d’exploració, que apareix en el nadó des de l’etapa sensòrio-motriu abans de l’any, i que permet, sobre els sis mesos, llargues seqüències d’improvisació sobre un cos sonor. Els infants només necessiten que l’adult que els guia sàpiga escoltar les seves exploracions sonores com a música, i aquesta re-definició de la música és la que ha aportat el paradigma tecnològic del so.

Així a l’espai, utilitzem diferents tecnologies que medien el procés d’aprenentatge i que són punts clau del propi procés d’experimentació, ja que els infants les exploren i investiguem com fer-les sevir autònomament: la pissarra digital, ordinadors, càmeres fotogràfiques, gravadores, mp3, caixetes de música...

Aquests són alguns dels programes que utilitzem a la pissarra i que els infants exploren intuïtivament: http://www.poissonrouge.com/piano/

http://www.incredibox.com/en/#/application

http://www.turntables.de/

http://inudge.net/index.en.html

En quines fonts pedagògiques musicals està fonamentat el projecte?

El projecte que proposem, és un projecte musical, i com a tal, també té la seva fonamentació específica. Aquest projecte s’arrela en el nou paradigma tecnològic del so, i que s’ha vingut a anomenar “Pedagogia del despertar sonoro”. Aquesta nova manera d’entendre l’aprenentatge musical a les escoles, neix paral·lel i va de la ma, amb la nova visió de l’escola basada en les teories constructivistes i que entén el nen com a protagonista i centre del seu propi aprenentatge.

La pedagogia del despertar, és impulsada a França sobretot pel compositor, ecologista, educador, enginyer de so i investigador R. Murray Schaeffer. Es destaquen d’aquesta nova escola iniciada per Schaeffer les aportacions de G. Reibel, F. Delalande, M. Chion, C. Renard i P.Henry entre d’altres.

Aquesta línia pedagògica és atípica i innovadora, en tant que la seva metodologia d’ensenyament aprenentatge consisteix en obrir camins al descobriment, revelació , acció i comprensió. El seu mètode, transita el camí inductiu-deductiu, estimulador, informal, obert, que genera espais i situacions per la reflexió i posterior aprenentatge. El seu camí és el de la conversa, el diàleg, la pregunta-resposta ràpida, casual i fins i tot anecdòtica per generar un feed-back amb l’alumne, i des d’allà, passar a la deducció i a la demostració. El seu propòsit és ensenyar en un sentit diferent, no importen tant els conceptes clau, sinó que el que realment importa és el pensar sobre el pensar, el moure racons ocults de la ment, transitar més que arribar...

Després d’aquest disseny tant pensat i fonamentat com ha anat la seva portada a la pràctica, amb quines dificultats us heu trobat?

La creació d’un espai d’aprenentatge no és una tasca ni senzilla ni ràpida. Requereix de reflexió, debat, fonamentació i moltes hores de recerca i creació dels materials adequats per tal que aquests creïn l’efecte desitjat.

Aquesta ha estat la màxima dificultat: el temps. El temps que requereix la creació i adquisició de material adequats que ha fet que no puguem encara disposar de tots els recursos que teníem en la idea inicial. Però continuem treballant per anar implementant els materials que tenim en ment.

Com han acollit els alumnes aquest espai? Realment respon a les seves necessitats i els genera preguntes d’una manera natural?

L’acollida ha estat bona i la pròpia organització dels espais afavoreix que puguin assistir al laboratori sonor els infants que realment senten motivació per l’experimentació musical.

Hem pogut comprovar que el problema que els infants es formulen a mode de pregunta: com sona? té sentit per ells quan l’han de resoldre i es converteix per tant, en un problema significatiu, i aquest té diverses opcions per ésser resolt amb èxit. Així doncs, la resolució del problema requereix de l’experimentació, l’assaig-error, realitzar hipòtesis i comprovacions.. es tracta de manipular l’espai del problema, d’identificar solucions i actuacions alternatives davant els reptes que es presenten i finalment argumentar la pròpia posició a la conversa de la rotllana final sobre els descobriments realitzats. A l’espai sonor no hi ha solucions correctes o incorrectes, en tot cas, només hi ha algunes més riques que d’altres o més desenvolupades unes que d’altres.

Quan l’infant s’enfronta a la pissarra, als instruments, a les caixetes, a les instruccions de l mp3... es troba a cada pas davant d’un avanç o pel contrari es troba davant un entrebanc que l’obliga a revisar, ordenar els seus passos, d’aquesta manera pren consciència del seu propi procés cognitiu i el serveix d’ajut per l’autoregulació del seu propi aprenentatge, fet que l’ajudarà a poder-lo aplicar en altres contextos d’aprenentatge.

Per tant, en general l’espai, tot i que no està a ple rendiment, aconsegueix els objectius i continguts que ens vam marcar en la fitxa de disseny.

Com valoreu l’aprenentatge dels alumnes dins l’espai?

L’avaluació dels infants, sembla d’entrada difícil, degut a la mobilitat existent en els espais, però amb una mica d’organització aconseguim una avaluació inicial, formativa, i  final.

Així, si recordem, els infants cada setmana trien a l’espai que volen anar i hi assisteixen dues vegades.

Avaluació inicial: A cada sessió es fa una rotllana inicial on s’exposen intencions i coneixements previs.

Avaluació formativa: al llarg de la sessió el mestre observa i acompanya intervenint només amb preguntes o suggeriments mediadors. Un dels objectius que els mestres tenim a l’hora dels espais és documentar el procés (al bloc de l’escola i a cada àlbum de final de trimestre) i ho fem amb: fotos, vídeos i fent anotacions de cada infant en unes graelles prèviament preparades i de les que disposem a  cada espai.

Per tal de fer un seguiment d’avaluació continuada a l’espai sonor, seguim les mateixes directrius i gairebé els mateixos ítems, amb petites adaptacions, que a la resta d’espais. Això és degut a que, tot i que està clar que aquest espai té una idiosincràsia concreta, també és cert que la unitat didàctica general està pensada de forma competencial, és a dir, l’objectiu últim és l’assoliment d’unes capacitats concretes que es duen a terme a tots els espais.

Avaluació sumativa: D’una banda es fa una petita avaluació sumativa en la conversa final de la rotllana del segon dia d’assistència a l’espai. D’altra banda, com que els nens que circulen pels espais són de totes les aules, al final de cada trimestre cada mestre passa les seves observacions al tutor corresponent. El tutor al final del trimestre disposa doncs, d’anotacions dels  espais als que hagi assistit cada alumne, i per tant, disposa d’informació provinent de diferents punts de vista personals. Cada tutor, sempre pot ampliar la informació de les anotacions conversant directament amb el mestre de l’espai que l’interessi, o acudint als vídeos i imatges realitzades, i utilitza la informació rebuda i la que ja té com a tutor i també com a mediador d’un espai, en l’informe de febrer i en el de juny.

Per acabar, ens podries oferir alguna mostra documental publicada per tal que ens fem una idea visual del projecte i que pugui servir a persones interessades en ell com a font d’inspiració?

I tant us puc oferir diferents enllaços de recull de mostres fotogràfiques, així com vídeos i l’enllaç al bloc del nostre cicle i el bloc de música de l'escola en la que duem a terme el projecte i on podeu veure també una mostra dels altres espais d’aprenentatge i altres activitats mediates per les TIC.  
 http://www.slideshare.net/entelequia77/espai-sonor-21857991

https://www.dropbox.com/sh/46onbnl64on7jp9/x8tl1YaIBC
http://blocs.xtec.cat/ceipernestllucheinf/
http://blocs.xtec.cat/onades/